Va de mestres

M'agradaria definir o, més bé descriure, aquella futura mestra en la que em vull convertir, i , crec que a partir d'haver llegit la lectura Va de Mestres, Cela i Palou, ho puc fer perfectament.

Aquest llibre ha fet que creixin les meves motivacions i m'ha permés somiar des de molt a prop el meu primer contacte en una aula.
Desig i sé que podré aconseguir-ho ser una mestra la qual transmeti totes aquelles il·lusions i motivacions que necessiten els nens quan  començen a aprendre. Vull ser aquella persona a la que unes futures criaturetes segueixin d'exemple, vull que m'agafin tot l'apreci i carinyo que estic segura li agafaré jo a ells. Crec que podré deixar petjada en les seves vides i ser aquella mestra que recordin amb tota l'estima possible amb el pas del temps.

També aconseguiré que venguin a classe amb totes les ganes del món d'aprendre, d'experimentar, de jugar i viure moments que els permeti donar pases encarregades d'emportar-los al seu futur.

Encara que els meus nens vinguin d'infantil i ja hajan experimentat un coneixement previ, seré jo aquella mestra que els portará els seus primers coneixements sobre el món. Gràcies a mi aprendran a llegir a escriure, començaran a saber fer les operacions matemàtiques bàsiques, o pot ser, iniciaran un coneixement incial sobre el medi que els envolta. Els ensenyaré a tenir un primer contacte amb les llengues, a posar els primes accents etc.
Tot aixó ho faré mitjaçant una metodologia constructivista, on serán ells els principals protagonistes i, seràn ells mateixos els que aportin un coneixement previ, a partir del qual jo aniré augmentant amb les meves explicacions.
Utilitzaré les TICS i les noves tecnologies que em permetin avançar amb un millor nivell de qualitat, sempre adaptant-me a les capacitats i necessitats de cada un dels meus alumnes.

M'ha cridat molt l'atenció un capítol del llibre, i, més concretament, la frase següent: "Aquesta primera rialla que apareix en la Biblia és la que fa falta avui día per fer front a la societat actual". Totalment d'acord; hem d'aprendre a mirar les coses des de la perspectiva humanística, ja que l'humor està relacionat amb l'optimisme i, aquest és imprescindible per seguir avançant en aquest món tan dinàmin de l'educació.
És per aixó que ens hem de preocupar de que els nostres al·lumnes somrieixin sempre, i si no és així, haurem de sol·lucionar alló que segurament passa.

Així és com a mi m'agradaria impartir la meva docència, però sóc conscient de que s'han de canviar moltes coses, i, jo vull ser el motor i formar part del canvi. 
Tal i com afirmen Cela i Palou: amb confiança en nosaltres mateixos i esperança, tot és possible.

A continuació adjunt un video que hem fet de forma grupal, on mitjaçant música i fotos expressem els nostres sentimens i les nostres il·lusions.